12 Habitatges al carrer Fernando Poo, Barcelona
![](/wp-content/themes/yootheme/cache/98/COVER-P_VP_FERNANDO_POO-986dd37f.jpeg)
12 Habitatges al carrer Fernando Poo, Barcelona
Situat al teixit antic del Poblenou, en un punt de transició entre l’eix històric de Maria Agulló, la Rambla de Poblenou i les proximitats de la platja, el projecte atén aquesta doble condició. D’una banda, al carrer Fernando Poo, recupera la tipologia tradicional de la casa, habitatges a una mà i de dues altures que manifesten al carrer la seva individualitat. De l'altra, la cantonada, buida però dibuixada a les arestes i retallada al cel, s’aboca a la ciutat de Barcelona amb els seus fluxos animats d’habitants i visitants que discorren cap a la platja.
Al carrer Sant Francesc, la solució tipològica insisteix en l’animació de les plantes baixes com a element fundador del control social de la ciutat. Un senzill sistema d’accessos evita els ascensors i estén el carrer cap a l’interior dels habitatges i els espais comuns. Allò col·lectiu construeix la ciutat i organitza habitatges passants a la planta baixa i dúplex en primera. La cantonada es resol amb un habitatge en T que s’obre al pati interior i a un buit que proposa una nova interrupció al carrer de Fernando Poo. L’efecte de la cantonada beneficia així tres habitatges i ofereix un espai d’accés colonitzable pels seus habitants.
En tots els casos el matalàs dels petits patis d’accés protegits amb serralleries de baixa altura confereix espessor a la línia entre el que és públic i el que és privat i contribueix a una estratègia energètica que, gràcies a l'aïllament per l’exterior (SATE) i a l’aerotèrmia, aconsegueix la màxima eficiència. Els buits en planta primera superen la seva condició funcional per a adquirir l’escala del carrer mitjançant grans obertures i corredores. Aquesta frontera entre allò domèstic i la visió de conjunt, encara es dilueix més a l’interior de l’operació, on la configuració de l’aparcament permet la plantació d’arbrat autòcton de port. La bona orientació de les cases, al sol i al mar, desvela un petit recés enjardinat al cor de la ciutat.
Les 12 cases s’ancoren en la tradició urbana del Poblenou i ho manifesten mitjançant una petita intervenció als seus murs de planta baixa que recorda els noms de la seva història.
[La Granota . Trofeu Mans . La França Xica . El tio Che . Pa amb vi i sucre . L’Aliança . Ateneu Colón . Joncar . Teneria Barcelonesa . Ca l’Aranyó. El Sabre de Plata...]