Barcelona Architecture Week Edition ‘FRONT HOME’

Durant l’exposició ‘Arquitectures arran d’aigua’, la Fundació Mies van der Rohe i Arquitectes per l’Arquitectura, en col•laboració amb Barcelona Regional, varen proposar idees arran d’aigua, una sèrie de converses en format Petxa-Kutxa, en torn al present i el futur del litoral barceloní. En el marc de la Setmana d’Arquitectura de Barcelona 2020, Carlos Ferrater participa en la edició ‘des de casa’, degut a la situació de pandèmia, es presenten aquests projectes de transformació per a estimular la reflexió sobre l’entorn construït i el seu valor a través de la difusió de l’activitat arquitectònica, el coneixement, l’experiència i el debat.

http://arqxarq.es/idees-arran-daigua-converses/

https://miesbcn.com/ca/calendari/ideas-on-the-waterfront/

 

 

WEBINAR GRUPO VIA

Núria Ayala participa al col·loqui en línia “Arquitectura en evolució”, per conversar entre els principals despatxos d’arquitectura sobre com la situació actual ha afectat les dinàmiques de treball, requeriments dels clients, visió sobre el sector i aportacions en positiu des del col·lectiu per minimitzar l’impacte, i per pensar en possibles estratègies per a la ràpida recuperació de l’activitat.

https://www.grupovia.net/h/1702-webinar-arquitectura-en-evolucion-14-abril-2020

 

UICnonstop.

Borja Ferrater participa a UICnonstop, on es comparteix virtualment el dia a dia de docents, alumnes i personal administratiu davant de la nova situació de confinament.

 

 

 

Territori, Ciutat i Arquitectura després del Confinament

Text per a «Arquitectures Escrites» d’AxA_Arquitectes per l’Arquitectura.

http://arqxarq.es/arquitectures-escrites-carlos-ferrater-i-alberto-penin-axa/

La tràgica situació que viu el món (avui especialment el nostre entorn europeu) provocada per la pandèmia de la COVID-19 està transformant radicalment tots els aspectes de la vida diària de les persones. Treball, relacions socials, economia, educació, esport i habitatge són alguns dels múltiples vèrtexs d’aquesta crisi sense precedents provocada per un enemic invisible. L’origen d’aquestes transformacions és segurament conjuntural. La radicalitat amb la qual s’estan implantant permet, però, albirar un impacte més gran i durador, on la percepció del temps i de l’espai es veu profundament alterada. Si amb aquesta matèria s’elabora l’arquitectura, queda l’opció, enfront de la veritable tragèdia sanitària, d’adoptar una actitud proactiva des de la nostra disciplina que aprofiti la sinistra empenta d’aquest escenari distòpic per albirar un món que, si no és millor, com a mínim sigui diferent.

Continua llegint

  • 1
  • 2
  • 8