Gloria Diagonal residential complex

Gloria Diagonal residential complex

Responent a la singular posició de la proposta, i atenent les condicions volumètriques i normatives, els dos volums del projecte generen una nova referència urbana i marquen l'arribada de l'av. Diagonal a la plaça de les Glòries.

La proposta situa l'accés entre tots dos edificis, una entrada singular a doble espai que actua com a buit articulador, dóna la benvinguda a l'edifici i afavoreix la transició entre l'espai públic i l'habitatge.

A partir dels valors clàssics de composició i llenguatge arquitectònic, es proposa un edifici amb un basament, un fust i un coronament que permet estructurar l'arrencada de l'edifici i el coronament superior dels volums. Aquesta agrupació també reflecteix els usos i diferents nivells de privadesa de l'edifici.

- El basament defineix un sòcol d'igual alçada en tota la proposta, articulat des del pla del terra a través de l'espai públic. Els espais destinats a l'accés i les activitats econòmiques es relacionen amb l'espai públic i els usos col·lectius es vinculen als habitatges dels nivells superiors.

- El fust, destinat a ús residencial, és el cos central que dialoga entre el basament i el coronament. En aquest, es preveu una doble pell que genera un espai intermedi propi de la cultura vernacla mediterrània. Aquesta pell exterior, alhora, queda agrupada mitjançant mòduls a doble alçada, que eliminen l'estratificació pròpia dels edificis residencials en alçada, aconseguint que el llenguatge de l'envoltant es reconegui l'escala urbana de l'entorn immediat.

- Al capitell o coronament, els últims nivells i pèrgola configuren la rematada superior mitjançant la prolongació de la façana, amb buits a doble alçada. Aquesta composició projecta la imatge dun edifici de referència.

L'envoltant de l'edifici es divideix en dues pells, generant així un espai intermedi entre l'exterior i l'interior que, com a filtre i membrana, protegeix els espais interiors i tamisen les condicions ambientals exteriors. La pell exterior, formada per porticons llamades mòbils, permet adaptar l'edifici a les condicions ambientals exteriors i assegura la protecció visual entre diferents unitats, controlant alhora la domesticitat de l'edifici des de l'espai públic. La pell interior, en canvi, és la que configura el tancament de l'edifici i garanteix l'aïllament acústic, tèrmic i l'estanquitat de l'envoltant.

Aquesta estratègia de separar les dues pells assegura la compatibilitat i la flexibilitat entre l'esquema formal de la façana modulada i les diferents solucions tipològiques. És a dir, és la pell interior la que vaig poder adaptar la posició de les obertures segons la tipologia de la planta sense interferir a la pell exterior que, separada i modulada, garanteix una composició arquitectònica global.

Les terrasses, situades entre les dues pells, són una extensió de la vivenda interior i ofereixen un espai flexible, climàticament controlable ia l'empara de les visuals exteriors. Així mateix, la composició de façana permet que aquestes no tinguin particions entre unitats residencials i que es resolgui mitjançant la mateixa pell exterior la protecció davant de promiscuïtat de visuals. Les porticons lamades, col·locades en la mateixa direcció, permeten que les terrasses sempre estiguin protegides de visuals alienes deixant alhora la cantonada oposada oberta a les vistes de la ciutat.