Hotel Edition Madrid
Hotel Edition Madrid
El projecte s’articula des d’una anàlisi profunda de l’entorn històric sobre el qual es treballa. Es tracta d’una reforma de l’antiga seu central de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid per reconvertir-la en un hotel. L’edifici té tres façanes principals a carrer i cadascuna respon a situacions urbanes molt diferents. La façana nord dona a la plaça de Las Descalzas, un dels emplaçaments més importants i més degradats avui dia del centre històric de Madrid. A aquesta plaça hi tenen façana, a més de l’edifici objecte d’aquest projecte, el convent de les Descalces Reials (edifici Patrimoni Nacional, amb una de les col·leccions d’art més importants a escala mundial) i La Casa de las Alhajas (actual seu de la Fundació Obra Social y Monte de Piedad de Madrid). La façana est discorre al llarg de la plaça de Celenque. I la façana oest s’alinea amb el carrer San Martín. D’aquesta anàlisi de l’entorn en surt la proposta que organitza la intervenció sobre l’edifici existent: una façana més patrimonial i tranquil·la, una de més urbana i amb potencial d’activitat i una darrera més adreçada al trànsit rodat. L’hotel aposta per bolcar el seu accés principal a la plaça de Celenque, apostant per una reordenació de l’espai públic que permeti transmetre una sensació de carrer de vianants amb convivència amb el trànsit restringit de la zona. Per a la plaça de Las Descalzas es reserva un accés més encaminat al trànsit de vianants. El projecte planteja que sigui aquí, i a través de la porta barroca, on l’hotel s’obri a la ciutat de Madrid. Des d´aquesta entrada es té accés directe al programa de restauració obert al públic; amb aquesta decisió s’intenta donar un impuls a la regeneració urbana de l’entorn. És una oportunitat única per dotar el lloc d’un saló urbà d’entrada a l’altura d’un monument com el convent de les Descalces Reials. La tercera façana es destina a l’operació dels serveis de l’hotel. Aquí s’ubiquen els accessos a l’aparcament subterrani i la càrrega i la descàrrega. El projecte planteja limitar la intervenció a la façana a un treball sobre el buit, dotant l’edifici d’una imatge més contemporània gràcies al treball sobre l’element al qual es pot incorporar la tecnologia més evolucionada. El treball sobre els buits se centra a augmentar-ne la mida dins de les retícules existents, dotant-les d’un nou llenguatge formal que uniformitzi la lectura de l’edifici en tota la seva alçària. Així, el buit apareix com un element de vidre sobre un fons profund, emfatitzat pel to de les fusteries.