Mandarin Oriental Residences, Barcelona

Mandarin Oriental Residences, Barcelona

Cerdà va planificar el projecte per a l'Eixample de Barcelona a partir d'un punt en que després seria anomenat el Cinc d'Oros, al costat del barri de Gràcia.

Ildefons Cerdà va creuar l'avinguda Diagonal i el Passeig de Gràcia, els dos eixos fundacionals i principals de l'eixample de Barcelona i sobre aquest esquema va traçar la quadrícula. El Franquisme va eliminar el Cinc d’Oros com a lloc i va retirar l’escultura que simbolitzava la República l’any 1957, després d’un concurs en què van participar alguns dels millors arquitectes de Catalunya. El Deutsche Bank va triar la proposta per al seu edifici bancari que ha arribat fins als nostres dies. L'edifici de tall hieràtic i pretesament monumental, va obtenir la llicència però va quedar fora d'ordenació, per la qual cosa l'única alternativa per remodelar-lo i adaptar-lo als nous usos i exigències d'un edifici del s. XXI consistiria en una remodelació que respectes exactament el volum i la silueta de l'edifici existent.

Es projecta des de l'existent, tallant l'edifici en dos volums independents que conformen un passatge que discorre entre ells des del Passeig de Gràcia (Jardinets) fins a l'Església entregirada dels Caputxins (Pompeia) a la Diagonal, configurant una petita plaça com a final de la Riera de Sant Miquel a la trobada amb l'Avinguda Diagonal.

El volum anterior, amb la façana estructural bronzina amb grans vidrieres i de caràcter institucional destinat a ser la nova seu de la Casa SEAT, consta de planta baixa a doble alçada i cinc nivells. Aquest volum intermèdia amb els edificis adjacents que formen el front de l'Avinguda Diagonal. El nou volum exempt i pentagonal elimina el seu costat corb davant l'obelisc alhora que delinea les cantonades de forma curvilínia fins a aconseguir una façana contínua als quatre costats deixant la façana posterior al passatge com un mur cec, suport d'una escultura urbana de gran dimensió que acompanyarà el trànsit del passatge.

La trama estructural que conforma la façana superposada sobre els suports perimetrals existents de l'edifici, absorbeix els esforços a vent i construeix la retícula compositiva.

La marquesina a 6m d'alçada s'obre al con visual del vianant, alhora que ofereix protecció solar especialment a l'estiu, de manera semblant com actua la serigrafia en bronze dels vidres de les plantes superiors.

Les façanes que tenen escales, cossos de servei i galeries d'instal·lacions es tracten amb gelosies d'elements bronzins verticals.

El segon volum, frontal al passatge, actua com a atri d'entrada del nou vestíbul de l'edifici residencial. La torre mostra la seva gran esveltesa a les façanes laterals a Passeig de Gràcia i Avinguda Diagonal, aprimant-se als seus extrems i construint-se a partir d'una estructura d'acer nacrat que recull als seus buits les finestres a sang que coplanàries amb l'estructura apareixen com a suspeses reflectint la ciutat.

Un segon passatge de serveis, posterior a la trobada amb els edificis limítrofs del Passeig de Gràcia, solucionarà els temes d'evacuació dels nuclis verticals, els espais de servei i les plantes sota rasant. El desencotxament de l'aparcament subterrani es produeix des de la Riera de Sant Miquel mitjançant dos muntacotxes.

La planta sisena de la torre residencial es destina a serveis complementaris dels habitatges, com ara club social i bar, business center i sales de reunió o gimnàs. S'hi accedeix travessant el passatge per un lleuger pont a la terrassa jardí de l'edifici anterior d'ús exclusiu de les residències.

La materialitat constructiva ajudarà a entendre tots dos edificis com un únic conjunt amb les diferències pròpies de l'ús de cadascun.

Així, el nou projecte construeix un passatge de vianants, un espai urbà que articula una proposta complexa alhora que diferencia els nous usos i ofereix a la ciutat en un dels llocs més emblemàtics i centrals, un projecte permeable i contemporani.

La rehabilitació integral de l'edifici s'ha realitzat segons criteris energètics sostenibles i sistemes passius la finalitat dels quals és aconseguir un condicionament de l'edifici utilitzant les variables del disseny arquitectònic a l'envoltant, de manera que es redueixen les demandes energètiques i les emissions de CO2.

Les diferents estratègies emprades per reduir l'impacte ambiental com ara: l'ús dels materials emprats durant la construcció, la capacitat dels sistemes per generar energia in situ i la qualitat de l'ambient interior dels seus ocupants han derivat a l’obtenció del segell internacional Llegiu Gold.