Parc de les Ciències de Granada

Parc de les Ciències de Granada

Parc i ciutat

Els primers passos del projecte s’han orientat a entendre l’ampliació del Parc de les Ciències com una oportunitat de donar resposta a qüestions d’ordre urbà que transcendeixen el recinte i que contribueixen a configurar un àmbit de gran importància per a la ciutat.

La relació amb el riu Genil i la connexió amb espais de centralitat pròxims, ha estat el desencadenant de la dimensió urbana del Projecte. Des del principi aquest s’allunya de la idea d’edifici tòtem que s’instal·la “sobre la ciutat” per atendre les diverses situacions dels marges i contactes amb allò existent.

Aquestes atencions han configurat un organisme que allotja els diversos tipus d’espais sota una única coberta que, amb lleugeres inflexions i amb una envoltori que s’assembla a la d’una mà, permet que el Parc i Ciutat ocupin els espais intermedis -entre els dits- que allotgen les peces del programa. La passarel·la que connecta amb el marge oposat del Genil és el braç que introdueix la ciutat al parc, nou accés per vianants que enllaça amb punts d’intensa activitat, trobada i reunió.

Una nova forma de recórrer el Parc “hors control” permet d’abraçar des d’una cota elevada, el conjunt i fins i tot traspassar el vestíbul a través de la lluerna principal, apreciant l’espai i l’activitat de l’interior i que, descendint fins la plaça d’accés dirigeix a l’ entrada de l’edifici i zona de taquilles.

Interacció

La idea d’interacció està present en tots el nivells de relació amb el Parc. La continuïtat espacial i la intensificació del potencial interactiu entre edifici i ciutat son un tema central en la proposta.

El recinte comparteix la seva dimensió pública amb la ciutat a través de nou recorreguts urbans que s’enllacen amb les circulacions interiors.

Al igual que el parc centra la seva atenció en l’exposició de les seves temàtiques de manera interactiva, el projecte proporciona a tot tipus de visitants, espais per moure’s amb gran llibertat, total accessibilitat i continuïtat. Descobrir entre les múltiples opcions els possibles recorreguts transformarà l’usuari en aquest subjecte, interessat i curiós que assumeix el paper actiu.

Flexibilitat

L’estructura espacial que es proposa permet una total flexibilitat d’ús i configuracions diverses que entrellacen recorreguts i temàtiques. Es tracta de convertir l’experiència de l’espai en joc i diversió. Mirades creuades, relació amb el paisatge i espais confinats es succeeixen en el temps de la visita.

Organització espacial

La idea d’una “caixa enigmàtica” desperta la curiositat i mostra matisadament el seu interior com una invitació a ser recorreguda com a prolongació de l’espai del carrer.

Un pla continu plegat flota deu metres d’altura sustentat per l’estructura de grans caixes principals del programa, definint en els seus intersticis el gran espai del vestíbul, referència permanent dels recorreguts interiors i exteriors, subratllat per la llum rasant de les obertures de façana i emfatitzat al nucli del l’edifici per la gran fissura envidrada que identifica el Parc a escala metropolitana.

La principal funció d’aquest vestíbul serà conduir i orientar al visitant en el conjunt; rebre els fluxos des de la Plaça d’accés i l’espai verd immediat al riu i els posa en relació amb els altres espais oberts ja a l’interior del recinte: la Plaça de la Naturalesa o del Bio dom i la Plaça de l’Observatori.

Peces programàtiques apropiades intensifiquen en els marges la porositat del conjunt; mini cines, cibercafè, ciberteca, àrees comercials... es disposen en continuïtat amb la plataforma d’espai verd públic que es constitueix al Vestíbul de la Galeria Cultural, des de la qual també es pot ingressar al Macroscopi i la resta del Parc. L’accessibilitat és una premissa bàsica de tot el sistema de circulacions.

El Pavelló de les Ciències a l’ Al-Andalus contribueix des de la seva clara identitat dins del conjunt a potenciar el caràcter interactiu entre la Ciutat i el Parc. Els seus accessos són independents i s’apropien de l’espai verd públic contigu. La llum és l’argument que organitza els espais. Quatre lluernes sobre quatre patis pauten l’interior configurant una base flexible per l’organització temàtica.

Aparcament i logística

L’aparcament públic de 400 places es troba sota la Plaça d’Accés i la Galeria Cultural amb accessos immediats al vial principal.

Els visitants connecten directament i sense barreres amb el vestíbul principal del Macroscopi i es disposa també de dos sortides a l’exterior que permeten el seu ús com a aparcament públic. En superfície s’acota un aparcament per a Vips amb un accés exclusiu.

Els vehicles de manteniment i logística disposen d’un circuit interior que parteix de l’actual entrada de vehicles al Ceama, discorre entre Bio dom i Centre Comercial fins al carrer interior que connecta magatzems, espai de muntatge d’exposicions, muntacàrregues i dependències d’instal·lacions i té continuïtat amb l’aparcament públic i la plataforma d’accés.

Sostenibilitat, reciclatge i captació

El nou edifici es converteix en suport real d’aquests enunciats contemporanis i d’obligada atenció als grans projectes públics.

L’elecció dels materials atén a criteris ecològics d’innovació tecnològica i estalvi energètic, afavorint i simplificant el manteniment i la bona conservació.

Es configura un nou espai urbà, la gran coberta, com una abstracció de les textures del pla de la Vega.

Trams d’aquesta s’adapten per la captació d’energia solar permeten optimitzar costos de condicionament. Altres trams són contenidors de material reciclat del procés d’obra o d’altres processos industrials: ceràmiques, plàstics, vidres, formigons, metalls... que seran classificats i processats in situ per constituir-les en balasts i acabats.

Exposicions

2012

• “OAB - OFFICE OF ARCHITECTURE IN BARCELONA”. Hall de la UEM. Madrid. (