Museu de les Confluències Lyon

Museu de les Confluències Lyon

L´emplaçament de Museu a la confluència de Roine i del Saona es un lloc emblemàtic i carregat d’història. Ocupa una plaça important a l’imaginari i a la identitat de la ciutat de Lió. Malgrat això, aquest lloc no ha rebut un tractament adequat al seu significat.

A més del seu aïllament, la realitat física és oposada a la seva imatge, i malgrat el seu rol simbòlic, el lloc és un “no lloc”, sense ús i sense qualitat.

La confluència del Roine i el Saona és donada per mutacions perpetues. Els llits dels rius es modifiquen en el transcurs dels segles, en part degut a l’erosió i sedimentació natural, i en part  produït per les intervencions de l’home que vol dominar el rius.

Les instal·lacions del Museu a la confluència, no son més que una altra etapa d’aquestes modificacions.

Mentre que fins avui, les intervencions no han fet més que contribuir a l’aïllament del lloc, l’ambiciós programa del Museu de les Confluències vol atorgar a aquest emplaçament, un ús a l’alçada del seu significat.

El projecte de Museu, ofereix l’ocasió de construir el lloc a la seva imatge.

La nostra proposta vol monumentalitzar el lloc, en comptes de esborrar-lo darrera d’un edifici monumental.

El Museu és més el símbol d’un lloc que una part integral d’un lloc.

El volum del museu està format per un seguit de murs plegats que s’encreuen i es separen i es distancien. Aquests plecs permeten respondre a les condicions particulars del lloc, el seu rol simbòlic; la seva funció urbana i els seus condicionaments físics, al mateix temps que organitza el programa i adopta solucions estructurals.

Es tracta d’un sistema capaç d’integrar tota la complexitat del projecte.

En aquest emplaçament, marcats pels elements naturals i l’evolució, l’estructura fractal de l’edifici, reflecteix els temes de l’erosió, dels plegaments i la sedimentació.

Com evolució de la costa escarpada, de les gorges fluvials o dels massissos muntanyosos, els murs plegats del museu, constitueixen una completa geometria amb infinites variacions possibles, obeint sempre les lleis de formació.

Les capes horitzontals de l’edifici representen les capes de sedimentació dels rius.

La imatge de sedimentació és més  una referència a la geologia del lloc, d’estructures per capes de sedimentació, es troben preferentment a les estructures geològiques, encara que possibiliten la creació d’un paisatge cultural.

Es per capes successives que s’ha desenvolupat el saber de l’home a l’univers.

Les dues façanes responen al curs de les aigües dels rius. Al llarg de l’autopista, la façana continua es la imatge del Saona, riu lent que descendeix des de la vall. Al mateix temps, constitueix una protecció per l’autopista. Mirant al Roine, l’edifici s’obre al paisatge. Més fragmentada, amb angles i variacions d’alçada, la façana reflexa la imatge del riu ràpid i violent de muntanya i suggereix una geografia més escarpada.

A les façanes est i oest, el seguit de murs plegats creen unes obertures que permeten penetrar a l’edifici, travessar-lo i generar vistes des de l’interior.

L’espai públic rellisca entre murs verticals i travessa completament l’edifici.

El parc penetra a dintre dels cossos de l’edifici. Així el museu està internament relacionat amb el lloc.

Les façanes vestides per una malla de fosa, constituïdes per lames verticals de diferent gruix i separació variable; aquest sistema permet la il·luminació i creació d’obertures, conservant l’homogeneïtat dels murs que es perceben con elements monolítics.

Exposicions

2012

• “OAB - OFFICE OF ARCHITECTURE IN BARCELONA”. Hall de la UEM. Madrid.