Edifici a “One independence square” a Beirut

Edifici a “One independence square” a Beirut

Beirut, la capital de l'Orient Mitjà, ciutat de credos i cultures amb una gran herència històrica i mediterrània que intermèdia entre Orient i Occident.

El "Grand Axis", en una posició central, queda envoltat per edificis de tall modern d'estil internacional d'arquitectures diverses, encara que susceptibles de pertànyer a un món global. Alguns d'aquests edificis de molt bona arquitectura, edificis històrics i complementaris com la Gran Mesquita o la catedral Saint George i, davant d'aquest paisatge proper, les ruïnes de la ciutat romana, l'emblemàtica i simbòlica Plaça dels Màrtirs, el port marítim i la mar. Tot això completa l'escenari de la intervenció.

El nou edifici, orientat a nord, per la seva situació en aquest escenari i com a fons del saló urbà, d'una dimensió de 40 x 20 m, ocupa una posició central pel que ha de representar un exemple de la regeneració de Beirut, una ciutat castigada i, ho ha de fer des de l'origen de la seva concepció projectual.

I si aquesta és la condició ambiental del paisatge proper, la condició física és l'existència de 7 plantes subterrànies destinades a aparcament, logística amb els nuclis de comunicació predeterminats, un gran mur de contenció i càrrega perimetral i una desordenada estructura interior.

El programa: un nivell d'accés a l'edifici tant de vianants com en cotxe, activitat comercial i accés a l'aparcament. A les plantes superiors, un conjunt de 8 plantes destinades a oficines i banc i, finalment, un nivell de terrassa superior, com a espai polivalent i mirador.

Tot això, història, paisatge, preexistències, programa en una volumetria de 7.600m² construïts, geometria i llum d'aquest lloc de la Mediterrània, han de ser les condicions que donin vida al nou edifici.

I així neix la primera idea des de l'abstracció i la sintaxi. Construir una estructura de murs i pilars de formigó recolzant-se en el mur perimetral, que s'aixequen fins als 40 m d'alçada, de la qual se suspèn l'edifici en acer i vidre, que acull el programa d'oficines, fent treballar la seva estructura a tracció mitjançant barres d'acer capaces de suportar càrregues cinc vegades superiors a la resistència dels perfils laminats en calent.

Al final de la intervenció, l'esquelet estructural es manifesta com l'expressió formal unint els conceptes de lloc, programa, construcció i materialitat.