Puerta Las Condes

Puerta Las Condes

L’entorn construït ens parla de les preexistències quan abordem l’espai urbà. Els edificis i els volums construïts de l’eix Apoquindo i Alonso de Córdova són de vital importància perquè el projecte adquireixi la condició de completar allò existent. Fins i tot la «llotja» o buit que corre al llarg del centre comercial Apumanque, a l’altra banda de l’avinguda Apoquindo, es considera al moment de plantejar la volumetria del nou conjunt, oferint la façana sud-orient d’un dels edificis del nou conjunt que serveix de contenció i marco a l’espai preexistent.

Se separen els programes d’oficines i hoteler-residencial en dues edificacions autònomes, generant en el nivell 5 un espai d’unió entre els dos edificis a través d’un pont en el qual s’allotgen els usos compartits dels dos programes. Entre els edificis es genera un gran espai públic amb caràcter de plaça. Amb aquesta operació s’obre l’interior de l’illa confiant en la capacitat estructuradora d’aquest nou espai per formar un conjunt harmònic.

Defineixen l’essència urbana del projecte el desenvolupament de la plaça i el pont, com dos espais públics inèdits en aquest tros de ciutat. Els edificis del projecte són resposta a aquests espais i a la condició de relació que s’estableix entre ells.

La volumetria que tenen és el resultat de la cerca, entre altres motius, per orientar les vistes cap als cims més importants de la vall, apreciables en altura des d’aquest lloc: la serralada dels Andes i el turó Manquehue.

A la zona del sòcol es constitueixen nous llindars per a l’espai urbà i el conjunt dels edificis. A partir d’aquí es construeixen les relacions entre exterior i interior del conjunt edificat.

És en aquest sòcol on també es produeix la intermodalitat amb el Metro i el programa d’usos mixtos dins de l’edifici. Totes les operacions anteriors permeten enriquir les relacions entre els edificis i les orientacions de vistes des de i cap a l’entorn, permetent d’aquesta forma l’associativitat de la massa edificada en el conjunt.

Hi contribueixen les transparències, reflexos i opacitats dels vidres i els seus plans, generant valors en el llenguatge formal dels edificis associats a l’estructura de formigó i acer.