Audiència Provincial de Barcelona

Audiència Provincial de Barcelona

L’edifici recull l’escala de les peces pròximes d’aquest tram de la ciutat, i genera un front conjunt i definitori, donant un final al traçat del Passeig Lluís Companys, en l’ intersecció amb el Passeig Pujades, confrontant-se al  Parc de la Ciutadella i al Museu de Zoologia.

Un espai urbà públic de forma triangular amb una superfície de 2000 m² actua com a peça frontissa entre dues estructures de trama urbana: l’Eixample i el Born, i com avantsala i foyer exterior que penetra dins l’edifici de forma visual donada la seva transparència.

La Justícia es disposa al servei de la ciutat mitjançant un porxo al llarg de tota la façana vers el Passeig Lluís Companys, que fa més amable la problemàtica de la trinxera generada a partir de la secció de la balustrada limítrof del passeig amb l’edificació existent.

Contra possibles esquemes de dos volums diferenciats, un per l’Audiència Provincial i l’altre pels Jutjats Socials i de Contenciosos Administratius, que aboquen a la conclusió d’una planta de petita dimensió i amb un consum molt alt de superfície dels elements de comunicació vertical,  configurem una organització espaial abordant de manera integral el continent de la Justícia, amb una nova manera d’entendre i aplicar l’arquitectura judicial.

Des del plantejament d’una extrusió en l’espacialitat interior, la llum es converteix en  la matèria prima de l’edifici.

La macla volumètrica resultant de l’explosió de l’espai interior permet adaptar la volumetria  a les alçades del C/ Comerç i del Passeig Picasso. I, finalment, i a mode de remat, el retranqueig de les dues últimes plantes habilita l’entrada de llum reflexada i  alegre de sud, sense deixar passar el sol mitjançant uns grans lluernaris, en part, practicables. Dits lluernaris permetrien el desenfumatge i convertirien aquest gran espai, en cas d’incendi, en un pati obert zenitalment. A més a més, complementa uns reserva d’espai per instal·lacions a coberta.

La pròpia secció de l’espai interior de l’edifici genera els dos testers que es revaloritzen convertint-se en façanes principals deixant entreveure el funcionament intern.

El volum s’estratifica per la funció i l’ús i pel desplaçament de la llum en la secció, donat que és la llum la que dóna entitat diferenciadora a cadascuna de les seccions.

El criteri de disposició del programa funcional al voltant de dos anells concèntrics de circulació, genera un mecanisme altament eficaç de comunicacions internes privatives i circulacions de públic, al voltant d’un ric espai esglaonat, de manera que sempre es troben assistides per la llum natural.

L’ascensió vertical del públic per aquest espai queda solucionada per diverses escales mecàniques i per uns ascensors estratègicament ubicats en planta que, a la vegada permeten l’accés al les diverses plataformes de relació, sales d’espera i accessos puntuals restringits.

Aquest conjunt de plans canviants a més a més de dotar d’un cert dinamisme a l’espai resultant, ajuda a controlar l’acústica del gran vestíbul.

La distribució del programa es desenvolupa en diverses variants molt estudiades d’unitats base (Unitats Processals de Suport Directe, tant de l’Audiència com dels Jutjats) en funció de la seva ubicació dins l’edifici.

Al l’esdevenir d’una estructura d’origen modular, la disposició interna de les peces, permetria diverses variacions al temps i, també l’albergar qualsevol altre ús: altres equipaments públics o privats, l’ús hoteler i, inclús, l’ús habitatge.

Per motius arqueològics ens col·loquem a sobre de la petjada de l’edifici existent sense exhaurir la seva ocupació. Amb la intenció de no aprofundir més enllà de la fonamentació de l’edificació actual, ajustem les dimensions del programa en planta -1.

Amb llunyanes referències a l’Institut Francès, al Noticiero Universal, al Govern Civil de Tarragona o bé, a la pròpia Ciutat de la Justícia de Barcelona; el texturitzat de la pell de pedra filita plata és lleugerament diferent en quant a la col·locació de l’envetat, marcant la vertical en el ritme de les finestres vers al Passeig Picasso i al  C/ Comerç i, marcant l’horitzontal vers al Passeig Lluís Companys.

Les finestres a Companys, façana d’orientació N-O, busquen la llum projectant-se a l’exterior amb un marc invisible, mentre que en la façana oposada, les finestres s’introverteixen i busquen l’ombra, refusant l’asolellament directe cap a l’interior.

L’optimització dels recorreguts de circulacions i la distribució del programa en planta, ha permès una reducció del 8% sobre la superfície del programa de partida amb una rellevància en la component econòmica important.

Els dos cossos de l’edifici es contrapesen simbolitzant la Balança i la Justícia.