Hotel al Passeig de la Victòria de Córdova

Hotel al Passeig de la Victòria de Córdova

Els estudis preparatoris per al projecte del nou Hotel que ha de constituir-se sobre l’emplaçament que ha vingut ocupant l’Hotel Melià inclouen la consideració en deteniment del seu entorn donat el seu especial contingut històric i urbà.

Per aquest estudi, a l’àrea exterior de la vella Porta de Almodóvar, s’ha seguit una sèrie de plans històrics que detecten els nivells successius de la ciutat des de l’època de l’esplendor romà al segle II que varen elevar el passeig de Vallellano a la seva altura actual. Avui, en canvi, ens sembla més oportú que la porta recuperi el seu sentit com a pas i nexe entre la vella i nova Córdoba.

El nou edifici haurà de mantenir una relació estreta amb la Porta d’Almodóvar i esdevenir com una fita final del Passeig de la Victòria.

En comptes d’un sol volum pantalla es proposa com a fons i acabament del passeig un doble edifici com una nova porta al final del passeig que aporta sentit al seu recorregut (limitant la gran extensió horitzontal del passeig arbrat) amb un atri lliure i transparent cobert amb una gelosia i obrint-se així una nova plaça davant de la vella porta d’Almodóvar.

Es recupera en un nivell deprimit des de l’Avinguda un espai arqueològic que mostrarà la petjada de la ciutat romana a una cota previsible d’ entre un i dos metres sota el passeig actual. En aquesta àrea s’obrirà el lobby sota l’edifici destinat a actes públics.

Aquesta peça ve a integrar-se al paisatge d’aquesta densa ciutat i a qualificar la relació de la Córdoba moderna amb l’antiga i monumental.

La condició vertical de l’edifici permet coronar la seva estructura amb un mirador sobre Córdoba i la vall del Guadalquivir que avui no es possible trobar en un edifici obert al públic. El projecte  proposa fer possible una mirada nova sobre la ciutat.

El traçat geomètric de visuals des de la vora esquerra del Guadalquivir -entre els tres ponts que creuen el riu enfront de la mesquita Catedral-  que es fa a partir de la dada de l’altura acreditada del campanar i de les cotes del pla de la ciutat, indica que un edifici de l’altura del campanar 54 metres situat a l’extrem sud del passeig de la Victòria no seria visible.

El volum més alt que correspon a l’Hotel s’ha buscat una especial perspectiva de la ciutat i cada vegada diferent. De dalt a baix, des del mirador de coberta al lobby de recepció, el volum es projecta com una peça vertical de façanes ondulades. Aquesta forma permet que la qualitat del modelat i textura hagin de canviar el seu aspecte amb el punt de vista i amb la llum.

La façana es realitza amb grans peces de pedra de gres de color ocre vermellós o daurat on llums i ombres produeixen un efecte canviant.  Aquestes peces a més han de protegir l’interior de l’excessiu sol de Córdoba i dotar a cada habitació d’una vista diferent sobre la ciutat.

La variació de peces respon a un model que es repeteix amb alternances que fan la impressió d’una composició aleatòria. D’aquesta manera el pla ondulat de la façana, de quasi cinquanta metres d’alçada, es converteix en una poderosa imatge i amb un cert lligam formal amb les torres de l’ Islam andalús; formes geomètriques i amb poques referències d’escala que presenten grans plafons de textura ocre i vermella.

La relació de l’edifici amb la ciutat es concreta en la seva qualitat de fita visual. Des dels extrems del passeig de Vallellano i des del parc de la Victòria l’edifici ha de percebre’s amb certa esveltesa i oferir una silueta singular. Gràcies al modelat de la forma i la textura del material l’edifici es presenta amb una superfície canviant -segons el punt de vista i segons la incidència del sol al llarg del dia i de les estacions- ja que es tracta d’una façana contínua (amb gran relleu de pedra de color ocre daurat i gairebé sense referència d’escala a pisos o finestres) com un monòlit profundament implantat al paisatge urbà.

El cos més baix es destina a centre de negocis concebut com unes plantes diàfanes entre façanes lluminoses. Es treballa, per contra, amb un volum recte i més transparent que romandrà entre els arbres del passeig confosos amb el seu reflex en la seva superfície llisa de vidre de gran capacitat aïllant. Aquest pavelló de vidre haurà de reflectir, darrera la massa d’arbres, la vista obliqua del pany de muralla de la Puerta de Almodóvar.

En la forma de gran pòrtic, un tanc de quatre plantes d’alçada esdevindrà un espai lliure previst com una estructura de gelosia de fusta que, com un umbracle, protegirà les entrades i permetrà la permeabilitat visual cap al riu.

Llums i ombres, reflexes i transparències el converteixen en un indret priviliejat.