Parc Lineal de la Sagrera

Parc Lineal de la Sagrera

La Ciutat i el Rol del Parc

Una xarxa de corredors verds per a  Barcelona

El parc de la Sagrega - Sant Andreu, per la seva dimensió i localització, es considera el futur eix vertebrador cívic i paisatgístic que s’establirà entre el nus de la plaça de Les Glòries fins el nus de la Trinitat, que impulsarà la transformació urbana a escala dels barris, de la ciutat i de l’àrea metropolitana propera.

Una de les prioritats del nou parc serà resoldre aquesta ferida oberta i donar pas a una nova sutura en clau de connectivitat creant nous fluxos i recorreguts transversals, potenciant el reconeixement dels barris afectats i la reformulació d’un contínu urbà entre el nord i el sud.

La proposta que presentem es recolza en els següents conceptes: xarxa, malla, itinerari, tots ells adaptant-se a una topografia generada per la cobertura d’una platja de vies que acollirà la nova estació de La Sagrera que donarà els serveis de rodalies, alta velocitat i transports metropolitans.

El Parc dels Barris

En el Sector Bac de Roda, la retícula ortogonal de l’Eixample es consolida en els seus límits i s’adapta a la trama existent com en altres zones de la ciutat. La trama i dimensió de l’illa omple els buits amb el seu característic rol residencial.

Les infraestructures ferroviàries tenen una gran una presència des de la Torre del Fang, pel Pont de Bac de Roda i per la nova Estació.

El Parc dels Barris enllaça el buit ferroviari amb l’arquitectura de l’estació amb un mesurat entorn paisatgístic i de vegetació que s’endinsa en l’àmbit de la pròpia estació i recull suaument l’arquitectura.

Els fingers vegetals s’acosten des de l’estació per captar el parc que es perllonga cap a l’estació, mentre la retícula de l’eixample es dilueix entre la zona verda que envolta i emfatitza el Pont de Bac de Roda.

El Parc de la Ciutat

El parc urbà de la Sagrera, per les seves dimensions, actua com un gran pulmó verd per a Barcelona i un gran espai d’esbarjo que té en consideració tot tipus d’usuari. El projecte és sensible al lloc on s’ubica: analitza i entén l’entorn responent a les seves connexions, etc. Bàsicament es generen dos grans àmbits: una zona anomenada intensiva que agruparà gran part del programa més fragmentat i una zona extensiva, de majors dimensions, que permetrà programes més flexibles i diversos.

Sector Sant Andreu/Tallers

 - Les consideracions estratègiques, que son a la base de la proposta, tenen escales diverses: A escala metropolitana, es potencia el parc com a corredor verd, afavorint la millora de la biodiversitat, permeten reequilibrar la relació amb el territori. A escala urbana es potencien les continuïtats longitudinals internes i de cosit transversal entre teixits de l’entorn. A escala de barri el parc s’equipa amb una seqüencia de usos complementaris. Les respostes als diferents tipus de vores del parc (salts topogràfics generats per la nova infraestructura amb els barris, els forats d’il·luminació – ventilació de vials i platges de vies), i superar el condicionament que suposa la limitació dels gruixos de terres sobreposades, son temes que és consideren rellevants.

- El projecte s’estructura amb les següents operacions i elements:

1 - El trenat de “fibres connectores”.

El continu lineal vegetal, estructurador del corredor verd, que acompanya els moviments longitudinals interns del parc i el generador del passeig a l’ombra. Està configurat per filaments arboris i arbustius diversos, segons allò que aporten (estructura, densitat, textura, color ) i els processos de creixement.

2 - Les unitats de paisatge.

La infraestructura ferroviaria està  lligada indissolublement a l’experiència del viatge.

La memòria dels paisatges travessats, plantacions forestals i de conreus agrícoles pròpies del Mediterrani, seràn els materials de referència, de les unitats de paisatge.

La seqüencia i la varietat d’aquestes afavoreix la creació de llocs amb identitat pròpia, regenerant més  que reproduint els paisatges de referència.

3 - Les pells ondulades.

Les seqüencies topogràfiques, construïdes mitjançant l’ús de blocs lleugers de EPS, actuen com a dispositius de captació d’humitat, que permeten petites variacions en les condicions dels sols i potencien la biodiversitat del parc.

4 - Els filtres multicapas.

La ciutat encara no  ha construït els fronts dels nous texits que definiran els límits visuals del parc.

Les feixes dels camps, les tapies de les antigues estacions i les tanques dels jardins, amb la seva barreja d’arbusts  i enfiladisses, son llocs d’intensa biodiversitat, que ajuden a configurar la forma del paissatge.

Amb aquesta idea, un sistema multicapas de pantallas calades, cobertes per teixits vegetals, aprofita discontinuïtats topogràfiques i forats damunt vies i vials per crear fons  i façanes que la ciutat encara no ha aportat.

Alguns trams es configuren com el passeig de les sensacions, a escala més domèstica, pròpia del jardí.

5- Els Sistemes de l’activitat

Una seqüencia lineal de tòtems, actuen com a móduls intel·ligents de servei. (il·luminació, emissor wi-fi, captació de CO₂, nebulitzador, senyalètica …) al voltant del quals es situen els usos tipus: quioscs, jocs, etc…

Els usos de l’estació  de Sant Andreu, es complementen amb canxes de  petanca i horts urbans per tal d’integrar-la amb la vida del barri i del parc. Un área  d’actes  col·lectius equipats, es recolza a les passeres de connexió que salten la Ronda de Dalt.