Seu del Govern de Cantabria


2000-2009 | Espanya | Equipaments

Seu del Govern de Cantabria

La nova seu administrativa del Govern de Cantàbria creix com un arbre al centre urbà de Santander.

Al voltant s’hi estructura l’espai buit generador de l’edifici, que es va adaptant a les seves circumstàncies urbanes, importància del viari i les arquitectures contigües; provocant així uns plecs a la pell que configuren espais intermedis que relacionen les àrees de treball amb la ciutat.

El ciutadà accedeix a la seu a través d’una plaça que l’introdueix en un gran atri a mode d’avantsala urbana, i li permet la percepció global de l’espai interior i la seva relació amb l’exterior.

Amb un moviment de rotació al voltant de l’eix vertical es va desenvolupant un espai continu des de la planta baixa i mezzanino fins al cap de l’edifici, albergant els elements de comunicació, els serveis i les zones d’espera, relació i trobada, i aquest recorregut es converteix en un passeig espacial que des del cor de l’edifici permet a l’usuari tenir referències de la ciutat, des de la petita escala de jardins veïns fins a l’escala llunyana i paisatgística de la badia de Santander.

A partir d’aquest espai es van interrelacionant, de manera flexible, les diferents àrees de treball: espais regulars de planta lliure, ben comunicats, il·luminats en la major part del seu perímetre per llum natural, i dotats de tots els serveis complementaris per a la posterior distribució segons modulació de 120 cm. Aquesta forma de distribució com a edifici sistema permet una condició democràtica del treball, sense jerarquies.

L’edifici s’adapta a les difícils condicions topogràfiques de l’emplaçament, aprofitant el desnivell de més de 8 metres. La complexitat de l’emplaçament ens ha portat a investigar sobre un edifici unitari en el seu naixement en el terreny, de manera que pogués, a partir de la rotació del seu espai intern, anar-se configurant volumètricament, d’acord amb les relacions topològiques del lloc. Aquesta operació comportarà així la construcció d’una pell en pedra (fil·lita plata) i vidre que s’anirà adaptant i plegant, assumint la condició interior-exterior.

L’edifici reconeix i respecta l’entorn urbà, s’adapta a les diferents altures dels edificis, potencia la idea de permeabilitat i juga amb els buits, ajudant a construir la ciutat.



Direcció: