Casa SEAT

Casa SEAT

Cerdà va planificar el seu projecte per a l’Eixample de Barcelona a partir d’un punt que després s’anomenaria el Cinc d’Oros, al costat del barri de Gràcia.

Allà Ildefons Cerdà va creuar l’avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia, els dos eixos fundacionals i principals de l’Eixample de Barcelona, i sobre aquest esquema va traçar-hi la quadrícula. El franquisme va eliminar el Cinc d’Oros com a lloc i va retirar l’escultura que simbolitzava la República l’any 1957, després d’un concurs en el qual van participar alguns dels millors arquitectes de Catalunya. El Deutsche Bank va escollir la proposta per al seu edifici bancari, que ha arribat fins als nostres dies. L’edifici, de tall hieràtic i pretesament monumental, va obtenir la llicència, però va quedar fora de l’ordenació, i per això l’única alternativa per remodelar-lo i adaptar-lo als nous usos i exigències d’un edifici del  s. xxi consistiria en una remodelació que respectés exactament el volum i la silueta de l’edifici existent.

Es projecta des del que existeix, tallant l’edifici en dos volums independents que conformen un passatge que discorre entre ells des del passeig de Gràcia (Jardinets) fins a l’església entregirada dels Caputxins (Pompeia) a la Diagonal, configurant una petita plaça com a final de la riera de Sant Miquel allà on es troba amb l’avinguda Diagonal.

El volum anterior, amb la seva façana estructural bronzina amb grans vidrieres i de caràcter institucional destinat a ser la nova seu de la Casa SEAT, consta de planta baixa a doble altura i cinc nivells. Aquest volum fa de mitjancer amb els edificis contigus que formen la façana de l’avinguda Diagonal. El nou volum exempt i pentagonal elimina el seu costat corb i davant de l’obelisc i alhora delinea les seves cantonades de forma curvilínia fins a aconseguir una façana contínua als quatre costats, deixant la façana posterior al passatge com a mur cec, suport d’una escultura urbana de gran dimensió que acompanyarà el trànsit del passatge.

La trama estructural que conforma la façana, sobreposada sobre els suports perimetrals existents de l’edifici, absorbeix els esforços a vent i construeix la retícula compositiva.

La marquesina a 6 m d’altura s’obre al con visual del vianant, i alhora ofereix protecció solar especialment a l’estiu, de manera semblant a com actua la serigrafia en bronze dels vidres de les plantes superiors.

Les façanes que allotgen escales, cossos de servei i galeries d’instal·lacions es tracten amb gelosies d’elements bronzins verticals.

La materialitat constructiva ajudarà a entendre els dos edificis com un únic conjunt amb les diferències pròpies de l’ús de cada un d’ells.

Així, el nou projecte construeix un passatge de vianants, un espai urbà que articula una proposta complexa que alhora diferencia els nous usos i ofereix a la ciutat, en un dels seus llocs més emblemàtics i centrals, un projecte permeable i contemporani.