Celler Frontaura

Celler Frontaura

Toro, ciutat d’innombrables cellers, compta entre els seus edificis emblemàtics amb el Palau dels Frontaura i Victoria erigit enfront de la Col·legiata el 1574 i que allotja al seu interior un preciós celler subterrani del passat, actualment en restauració i que  li dóna nom al vi.

Com a complement d’aquest gran projecte vitivinícola i adaptant-se a la modernitat, Carlos Ferrater i Xavier Martí projecten un nou i espectacular edifici per al Celler entre els ceps.

Vi i arquitectura s’uneixen en aquest projecte.

El projecte es desenvolupa en un únic edifici dividit en tres naus ben diferenciades segons els condicionants del procés de producció del vi.

Atenent al programa funcional a l’edifici del celler conviuen dos espai diferents segons el seu ús; el celler en sí -on es porta a terme l’elaboració del vi i els processos posteriors fins a la seva comercialització- i l’edifici social.

Amb la idea d’aprofitar el concepte de gravetat en la producció del vi, l’edifici del celler es planteja semienterrat. A la cota baixa rasant es distingeixen tres naus associades cadascuna a una fase determinada de la producció i les dues de l’extrem són de doble alçada gairebé en la seva totalitat.

Així, a l’extrem més nord occidental tenen lloc els processos que engloben des de la recepció del raïm fins a la seva fermentació en dipòsits d’acer i fusta necessaris per l’elaboració de set-cents mil quilos de raïm.

A la nau d’entremig es disposen les barriques i a la tercera nau té lloc  el procés d’embotellament, emmagatzematge -de fins a un milió de botelles- i tramesa.

L’edifici social es desenvolupa íntegrament en planta baixa, majoritàriament a la nau central. Disposa d’una sala de reunions, oficines i laboratori, per a ús del personal del celler, enoteca i un gran vestíbul per realitzar petites recepcions o activitats de diverses relacionades amb el món del vi. L’accés a aquest vestíbul es realitza a través d’un pati cobert al mateix temps que es converteix en un excel·lent espai per a esdeveniments a l’aire lliure.

L’edifici és accessible a dos nivells. El de la planta del soterrani per a tot allò relacionat amb el funcionament del celler i les seves instal·lacions i el nivell de la planta baixa per a trameses del raïm i recepció dels visitants. Es preserva, així, la independència d’ambdues circulacions sense destorbar-se mútuament.

L’ondulació i colors del paisatge castellà generen tàcitament  la gènesi del projecte.

La coberta acapara tota la potència expressiva de l’edifici. Les seves lluernes daurades i platejades reinterpreten aquesta ondulació i, sense desatendre la seva funció, creixen en aquells punts del celler on la demanda de llum és major. La seva materialitat recrea el to daurat estival de l’altiplà castellà en la coberta de color or, i el plom grisós del cel hivernal en els platejats. D’aquesta manera, el clima continental extrem de la zona que fa una qualitat excepcional al raïm i és primordial per a l’elaboració de bons vins, participa en el procés projectual.

La seva orientació pràcticament nord permet dotar a l’edifici d’una llum homogènia idònia per al treball. Les zones on l’entrada de llum ha de ser restringida estan estratègicament situades, com és el cas dels gabions on dormen les ampolles, o els barrils, on la llum s’atenua.

Són els propis ceps, en la seva disposició lineal Nord-Sud per aprofitar l’ insolació, els que ens introdueixen a l’edifici.

Una vegada a dins, el vestíbul actua com a espai nuclear del procés vitivinícola. S’estableix un continu contacte visual amb les diferents fases de producció; els dipòsits d’acer inoxidable o els grans dipòsits de fusta on es produeix la fermentació del vi, les barriques que es deixen entreveure per l’escletxa de l’escala central que ens conduiran vers elles, fins a un espai de menor altura, molt més íntim, cobert per voltes. I, finalment, l’embotelladora, que culmina el procés.

Les façanes del celler continuen amb la geometria triangular i el joc cromàtic establerts per la coberta. Allà on es situa la zona d’exposició i la zona de degustació, el mur inferior, sota els triangles metàl·lics, desapareix, creant un gran finestral que ens permet gaudir del mar de ceps. Allí on el mur continua exposat, la vegetació l’envairà produint la sensació que l’or i la plata floten sobre les ceps.

Exposicions

2012

• “OAB - OFFICE OF ARCHITECTURE IN BARCELONA”. Hall de la UEM. Madrid.

2011

• ‘ZAXXI. ARQUITECTURA ZAMORANA DEL S. XXI’. Iglesia de la Encarnación de Zamora.