Estació Intermodal Saragossa Delicies


2000-2009 | Espanya | Equipaments

Estació Intermodal Saragossa Delicies

El projecte de l’estació intermodal de “Delicias” a Saragossa contempla una estació de nova generació. L’estació ja no consisteix en un gran Hall del qual es descendeix a les andanes i vies, sinó que es configura com un gran organisme més complex. Un gran espai interior de més de 600 m. per 200 m. es configura amb dos vestíbuls, un amb sortides de llevant i un altre d’arribades de ponent, així com la inclusió d’un transfer. Aquest és un espai per sota del nivell de les vies amb orientació transversal que comunica les diferents andanes i assistit per la llum natural que comunica els grans aparcaments de la zona sud junt amb l’Avenida Navarra, els carrils de taxis i vehicles públics urbans, amb l’estació d’autobusos i els aparcaments ubicats al nord.

Aquest mecanisme permet que qualsevol usuari, coneixedor de l’estació que arribi en qualsevol mitjà de transport, pugui accedir en poquíssims minuts per portes telecomandades als trens d’alta velocitat o als de rodalies.

El projecte es completa organitzant una Micro ciutat com a tancament d’aquest gran espai interior on els trens, autocars, taxis, vehicles particulars, etc i persones hi conviuen. D’aquesta manera s’estructuren els grans equipaments a la façana nord encarada a l’autopista i a l’Ebre, així com a l’interior de l’estació, hotels, sales de reunions i congressos, auditori per a convencions, centres de negocis, àrees de servei i comercials, restaurants, gimnasos, oficines, etc.

Al costat de llevant, formant uns petits edificis ja a l’interior del vestíbul de sortides, s’ubiquen els diferents serveis ferroviaris i àrees complementàries. Al costat de ponent en el vestíbul d’arribades s’ubica un conjunt d’edificis de cinc o sis plantes destinades a oficines i serveis.

Al costat sud, configurant una doble façana que recollirà els nou grans arcs que sostenen la coberta, es situen els espais de circulació i el Museu del Ferrocarril antic de trens d’època, integrant l’antiga estació de l’Arquitecte Gutiérrez Soto. Aquest perímetre configura gairebé una petita ciutat de la nova Saragossa bolcada cap a l’interior de l’estació, generant diferents façanes que permeten observar la vida de l’estació i gaudir de la llum natural a través de la gran coberta.

Per sota de tot això, una ciutat subterrània allotja els diferents  aparcaments, estacions d’autobusos, serveis ferroviaris i serveis complementaris.

El projecte, tal i com anunciava Rem Koolhas, reflexa els valors de la nova arquitectura. Un gran espai intern en el que es desenvolupa la vida urbana: programes, comunicacions, relacions, serveis…

La ciutat de Saragossa adquireix amb l’alta velocitat una posició central i de privilegi per la seva equidistància amb Madrid, Barcelona, València i Bilbao. Les connexions amb Europa convertiran Saragossa en un lloc de trobada en comptes d’un lloc de pas.

Penso doncs que la ciutat adquirirà una posició més central. La seva equidistància a les principals ciutats espanyoles juntament a la seva potència empresarial, econòmica i social, contribuiran a convertir-la en una ciutat amb grans expectatives a nivell europeu.

Creiem que el projecte de l’estació potencia aquesta nova situació intermodal: rodalies, autobusos, autocars, així com una extensió dels serveis i equipaments complementaris, grans aparcaments, hotels, centres de congressos, complexos d’oficines, àrees comercials o àrees culturals com el museu del ferrocarril antic i el parc il·lustrat s’uniran als grans espais públics projectats a l’entorn de la nova estació.

La coberta principal d’uns 40.000 m2 (podria cobrir vuit camps de futbol) està constituïda per una malla triangular en forma de tauler d’escacs i conjuga triangles de llum i d’ombra. Els triangles de forma tetraèdrica que doten a l’estació de llum natural, es sustenten sobre armadures de coberta (encavallades Vearandel) triangulars de la mateixa secció que la malla de coberta i els arcs. L’estructura de la coberta queda sospesa per nou grans arcs col·locats en diagonal que treballen en conjunció amb la retícula triangular. A sota d’aquesta gran coberta es suspèn horitzontalment un pla de cel ras format per triangles alterns de fusta i malla metàl·lica. Els triangles de malla ajuden a tamisar la llum, milloren l’acústica del gran espai interior i permeten entreveure l’estructura superior: tetraedres, embigades, arcs… que ofereixen, juntament amb la fusta, la imatge d’un pla virtual ingràvid de gran dimensió suspès sobre els usuaris de l’espai (trens, persones i edificis) accentuant la percepció cinètica de l’espai.

L’estació queda configurada per grans murs timpànics, plans horitzontals i verticals de formigó blanc d’aspecte de marbre que ajuden a configurar no només el suport estructural sinó també el suport espacial.

La volumetria de les testeres de l’estació de forma escalonada permet una major integració amb l’entorn, fragmenta el volum principal i ofereix a l’usuari en les dues façanes laterals (testeres) un perfil complex que juga amb la llum i l’ombra. Així, la façana al vestíbul de sortides s’enllesteix amb perforacions horitzontals tancades amb alabastre i una cortina al vestíbul d’arribada, i la façana de ponent amb lamel·les verticals també d’alabastre configurant així les façanes principals.

La façana nord que estructura els grans edificis de serveis ofereix un perfil ric i complex adoptant diferents variacions geomètriques en funció dels programes interns. La façana sud a l’Avenida de Navarra s’estructura com un gran sòcol de color blanc sobre el que se sustenta la gran coberta. Una gran marquesina que emergeix d’aquesta façana amb lamel·les metàl·liques i voltes d’alumini cobreix els trens d’època del Museu del Ferrocarril i s’obre al nou parc que es configura entre l’estació i l’Avenida de Navarra. Un gran rètol d’armadura metàl·lica presenta l’edifici des d’aquesta façana.

 

 

Exposicions

2012

  • “OAB – OFFICE OF ARCHITECTURE IN BARCELONA”. Hall de la UEM. Madrid.


Direcció:

Related Projects