3 Illes a l'Eixample Cerdà
3 Illes a l'Eixample Cerdà
El projecte residencial que s'ha realitzat en la superfície de gairebé tres mansanes del Poble Nou, amb 560 habitatges de diversos tipus, un centre comercial i una gran quantitat d'espais verds, se situa en els terrenys de l'antiga fàbrica Torras, dedicada a la producció d'estructures metàl.liques.
A l'hora de pensar el projecte es va tenir en compte que es pogués convertir en referència de futures intervencions en una àrea de caràcter ambigu: antiga zona industrial, col.lindant amb la Vila Olímpica, que es transforma en teixit residencial. Per això, prenent com a referència obligatòria al Pla Especial d'Ordenació Urbana de la Façana al Mar de Barcelona, dels arquitectes Martorell-Bohigas-Mackay-Puigdomènech, s'han introduït una sèrie de novetats amb la voluntat de reinterpretar els aspectes esencials de la proposta de les mansanes Cerdà.
En primer lloc, es van pensar amb rigor uns tipus de vivenda -de dues, de tres i quatre habitacions, dúplex i estudis- situats en blocs linials de 12,6 metres de profunditat. Aquesta profunditat permet una distribució racional, sense patis de ventilació i amb totes les peces importants donant a una o altra façana.
Dins de la proposta morfològica es va introduir una novetat trascendental: trencar la continuïtat de les façanes orientades a mar amb la introducció d'unes andrones que defineixen unes torres esbeltes a les cantonades. Amb això s'introdueix un element rítmic i singular en la composició de volums, s'emfatitza l'element essencial de la trama Cerdà -la cantonada- i es crea un altre itinerari peatonal just en la línia dels passos per a vianants.
Per tot això, la forma general del conjunt apareix com a resultat final en el qual s'han encaixat els diversos problemes constructius -modulat estructural de 5 metres-, funcional -riquesa del repertori tipològic, correcte funcionament del pàrquing, etc.- i estètics, cercant una atractiva composició volumètrica. En les façanes s'ha procurat que predomini l'ordre compositiu de les grans obertures en els pisos inferiors i de les petites obertures dels dúplex en el cos de coronació.
Per a la construcció d'aquest gran conjunt, emfatitzant la seva unitat i contundència formal, s'han projectat prefabricats gegants, per resoldre les façanes, tant a l'exterior com a l'interior de mansana.
També l'espai lliure ha estat objecte d'un acurat disseny, tractat com un projecte arquitectònic autònom. Es tractava d'articular la rambla que relaciona les tres mansanes amb els dos grans espais lliures que es defineixen a l'interior de les mansanes dos i tres. Per tant, el criteri inicial de partida ha tractat de combinar dues opcions formals: el traçat basat en una composició geomètrica i cinemàtica, i la configuració de línies ralitzades exclusivament amb arbres.
Per últim, a la galería comercial s'expressa un dels elements arquitectònics més genuïns d'aquesta àrea: l'encabellada metàl.lica, anomenada “d'ala de mosca”, projectada per Joan Torres i Guardiola. Es planteja un contenidor de tractament d'alta tecnologia coronat per aquestes estructures amb forta presència a la façana.
En definitiva, sense caure en una repetició fidel de la proposta de 1859, cosa que seria absurda, aquest projecte reinterpreta les directrius formals i urbanes de la proposta Cerdà: es manté la forma de la cantonada, enfatitzant-la i independitzant-la, es recrea la idea d'espai ajardinat a l'interior, es redueix la profunditat edificable per a fer vivendes racionals, evitant patis interiors, i es millora la permeabilitat des de l'exterior envers l'interior de la mansana.