Edifici de Viviendes a Monges, Tolouse

Edifici de Viviendes a Monges, Tolouse

La parcel·la se situa en un vèrtex de l’ordenació de la ZAC Monges a la comunitat de Cornebarrieu, que pertany a l’àrea metropolitana de Toulouse. Es tracta d’una experiència urbanística innovadora que proposa un tipus de vida en contacte amb la naturalesa, sense haver de renunciar a una certa densitat en les intervencions. La proximitat de l’aeroport, de la seu d’Airbus i de tota la seva indústria auxiliar fan viable una proposta programàtica d’habitatge periurbà per a molts dels seus treballadors i quadres intermedis.

La parcel·la és l’última d’una sèrie de peces connectades per un parkway d’un sol sentit que alimenta els diferents condominis de la ZAC. Situada en un dels seus extrems, ocupa una clariana en el bosc de pendent suau i constant, i vorejat per un rierol. La parcel·la de 200x100 metres orientada al sud pel costat llarg, configura una retallada en la massa verda del bosc circumdant.

El projecte proposa un tapís geomètric que remet als traçats agrícoles de la regió. Un llaurat parcel·lari sistemàtic que, mitjançant un gir 45 graus cap a la bona orientació, i la descomposició i desplaçament volumètric dels volums dels seus habitatges, acaba proposant un sistema abstracte en el qual es dilueixen els límits entre el que és públic i el que és privat, entre els habitatges en si i entre la naturalitat i l’artificialitat.

Les àrees intermèdies generades construeixen un espai comunitari capaç de relacionar-se amb el paisatge mitjançant les seves porositats transversals. Posats en relació, proposen múltiples espais de trobada amb diferents graus d’intimitat, des dels patis privats dels habitatges fins als espais de circulació i convivència.

Les cases privilegien la bona orientació i les vistes es descomponen en un programa senzill de 2, 3 i, excepcionalment als vèrtexs de la intervenció i mirant al bosc, 4 habitacions. Les seves cobertes retallen el cel com ho podrien fer les copes dels arbres, repetitives i variades alhora. El seu gir i descomposició evita l’alineació, multiplica les ombres i genera espais d’intimitat. El sistema s’ancora en l’entorn amb un petit conjunt d’habitatge col·lectiu que configura un atri paisatgístic en l'accés.

La materialitat és senzilla i persegueix objectius mediambientals ambiciosos, habituals en aquest tipus d’operacions: SATE, fusteries d’alumini natural, i plafons de fusta estratificada per a portes i corredores, amb un ratllat vertical que se suma al dels sostres de planxes d'acer en bobina tipus PLX que ens porta a la implantació territorial del projecte. Els espais no construïts participen d’aquesta senzillesa, tant en els terres, com en la il·luminació o la inserció cuidada d’arbrat amb ombra i contrast que subratllen l’equilibri entre artifici i naturalesa, metàfora del tipus de vida i d’arquitectura que es proposen, i que s’entrellacen amb el paisatge.