Casino Andorra


2010-2019 | Andorra | Equipaments

Casino Andorra

La volumetria:

L’estratègia volumètrica del projecte constitueix una espècie d’«esfullament» que allibera espai a la planta baixa però que a les plantes superiors s’eixampla progressivament per trobar-se amb la mitgera i així rematar el continu alineament de façana al carrer.

Els plecs de l’edifici a planta baixa permeten atorgar una certa monumentalitat a l’accés tant per l’avinguda Meritxell com per l’accés sud. A l’accés principal de l’av. Meritxell es proposa un espai de «desencotxament» que aporta un caràcter ritual a l’edifici, imprescindible per a aquest tipus d’usos.

Aquest punt és el principal accés públic a l’edifici. Un punt neuràlgic entre l’avinguda i el paisatge que genera de manera natural una espècie de parvis (espai intermedi), aquells espais públics que, a diferència de les places, s’entenen com una veritable continuïtat dels edificis (porxos, galeries, etc.).

El projecte atorga un caràcter molt important a la façana sud. Lluny d’entendre-la com una «posterior», es produeix un «axamframent» per orientar la mirada cap a les millors vistes i la llum en què el temps crea una resposta als accessos des de l’aparcament. El gest que fa l’edifici té una repercussió en la seva organització interna, fugint de les arquitectures merament formals. Es crea una terrassa a nivell de la sala multifuncional i un espai exterior al nivell de l’sky bar, espais de gran qualitat per a la ciutat i tots dos orientats cap a l’assolellada i les millors vistes. Així s’obté un espectacular balcó urbà, un espai mirador de la ciutat i la vall.

 

La façana:

Hem esmentat la voluntat del projecte d’atorgar un cert caràcter ritual i institucional a l’edifici. L’aposta queda molt lluny d’aquelles arquitectures de neó que no tenen gens en compte la ciutat i que manifesten una certa estètica en què el luxe de vegades es confon amb el mal gust. El luxe és la llum, l’espai i la percepció de l’elegància estilitzada.

Així doncs, i des de la contemporaneïtat, s’ha concebut una façana subtil, suggeridora més que òbvia, però alhora icònica i certament innovadora.

No és fàcil transmetre la idea d’una arquitectura icònica sense caure en l’error de la tan desgraciada «arquitectura espectacle» dels últims anys, i que ràpidament pot passar de moda i convertir-se en banal.

És per això que l’edifici ha de ser dotat d’un aspecte atemporal, que fuig de les modes i, per tant, suporta el pas del temps. Es pretén dignificar el joc mitjançant una imatge tranquil·la, sòbria i urbana de dia, sorprenent i màgica a la nit. L’edifici s’expressa, així, de dues maneres molt diferenciades: de dia no s’atreveix a ser el protagonista sinó que més aviat pretén conviure amb harmonia amb l’entorn. En canvi, de nit, s’autoil·lumina per mostrar-se totalment, però sense contaminar l’entorn.

L’abstracció, el moviment i una certa suavitat en els gestos de la seva forma construeixen una proposta respectuosa amb el seu entorn, i que ens recorda també l’abstracció de les roques i de la muntanya que, omnipresents, il·lustren la visió propera i llunyana del solar. Es tracta, doncs, d’una arquitectura sense arestes, fluïda i que s’integra a la ciutat anunciant un nou equipament i, alhora, un llindar urbà de primera magnitud.

S’introdueix també un nou concepte pel que fa a la percepció del món del joc. Fins ara els casinos i sales de joc han estat espais ocults, amagats i sense llum natural.

Aquí es planteja un canvi radical que permet dignificar i millorar la cultura del joc. Les zones habilitades de taules de joc i màquines escurabutxaques gaudiran per primera vegada de llum natural. Creiem que aquesta solució introduïda gràcies a la façana aporta un pas important en l’evolució del món del joc. Seria òbviament una façana translúcida per introduir la llum, però prou misteriosa per ser compatible amb la intimitat necessària del joc. Per tant, ens situem en un punt intermedi, entre la necessària intimitat i privacitat del jugador i la saludable llum natural.

Dins d’aquesta visió abstracta del joc, l’edifici manté, però, un caràcter expressiu, i transmet aquesta idea de joc a través d’una façana sofisticada, construïda a base de multitud de peces rodones, com a subtil metàfora de les fitxes del casino. La façana s’haurà de convertir en un model gràcies a la seva execució fàcil i ràpida, els seus materials lleugers i aïllants acústics, materials d’última generació i ultraeficients energèticament que, alhora, permetin la màgia d’una façana autoil·luminada mitjançant leds de baix consum. Per tot això s’haurà de convertir en una façana innovadora, que respira i intercanvia energia i que expressa una nova dimensió i uns nous valors per al món del joc.



Direcció: