Torre Aquileia a Jesolo, Venecia


Torre Aquileia a Jesolo, Venecia

Entre el mar i la llacuna.

El projecte s’enquadra entre la llacuna de Venècia, la desembocadura dels rius Sile i Piave, i el mar, i s’integra a través d’un eix perpendicular a la línia de la costa i s’estén des de la Piazza Internazionale, la via Aleardi, la piazza Mazzini, la via Bafile i la platja, penetrant quatre-cents metres al mar. Aquest sistema de penetració suposa una alternativa al sistema tradicional longitudinal propi d’aquesta zona.

Un aparcament públic subterrani a la piazza Internazionale amb senders d’arbres que alternen el sol i l’ombra, la remodelació de la via Aleardi amb la configuració d’un nou espai públic, la piazza Aquilea de dos mil metres quadrats, rodejats per un edifici de dos nivells que conté els diferents usos comercials i de equipament com són botigues, cafeteries, fitness, restaurants i una terrassa solarium i piscina.

Un passatge posterior soluciona els accessos a l’aparcament subterrani i la logística de la torre i el complex comercial. Al centre d’aquest espai i envoltada per aquests edificis s’erigeix la torre Aquileia de cent metres d’altura.

A la confluència de les vies Aleardi i Bafile, el projecte contempla la regeneració de la piazza Mazzinni com a lloc que articula la intervenció. Una plaça pensada com un espai canviant que admet diverses utilitzacions. Aquest indret, pavimentat de pedra, amb arbres i elements d’il·luminació, un gran banc i un conjunt de ruixadors, vaporitzadors i fonts, permet la multiplicitat d’usos i un control de la circulació viària, així com múltiples possibilitats ambientals.

Al lateral sud de la plaça la intervenció finalitza amb una gran finestra al mar, configurada per edificis residencials i un moll en forma de Passeig que penetra al mar i genera una petita dàrsena per a l’atansament ocasional de petites embarcacions.

La torre Aquilea de 24 plantes d’alçada estructurades en una planta baixa de doble altura acull el vestíbul, agències bancàries i una cafeteria, dos nivells destinats a oficines i 22 plantes destinades a diferents tipus de residència. La planta de perfil poligonal articulada pels nuclis de circulació vertical, ascensors i escales d’emergència, permet que els quatre apartaments de cada planta, dos d’1 dormitori i dos de 2 dormitoris, tinguin des de llurs terrasses les visions simultànies del mar i la llacuna. Els habitatges orientats a ponent tenen les vistes dels campaniles i del nucli urbà de Venècia, mentre que els apartaments orientats a llevant s’ofereixen a les vistes dels rius i l’horitzó llunyà de la serralada de les Dolomites.

Aquesta configuració permet la privacitat de vistes entre els habitatges a la vegada que permet la construcció d’espais entremitjos, interior-exterior. Aquestes terrasses de formes poligonals es converteixen en espais habitables com a prolongació de l’habitatge, flexibilitzen el seu ús mitjançant paraments corredors de vidre i persianes i es converteixen en un veritable filtre climàtic i ambiental, graduant la llum i l’ombra així com les vistes.

El conjunt d’aquestes façanes constitueix un teixit lleuger, subtil i versàtil en concepte d’encaix que desmaterialitza la pell, mantenint al mateix temps la imatge tectònica de la torre.

L’edifici es remata amb un doble pinacle de veles en creu que construeixen l’skyline des de la llunyania, oferint una imatge dinàmica amb la il·luminació nocturna i actuen en forma de mènsules o cartel·les estructurals ancorades en el nucli central de formigó, suportant mitjançant tensors que treballen a tracció les volades de les façanes perimetrals.

A la planta baixa uns gran paraments de vidre oculten l’estructura i ajuden a entregar el volum de la torre amb la superfície pètria de la plaça.

Els apartament de seixanta i setanta-cinc metres quadrats amb terrasses entre vint i trenta metres quadrats consten d’un programa d’accés, la sala d’estar, menjador, cuina i un o dos dormitoris amb els seus respectius banys.

En síntesi, el projecte de la Torre Aquilea com a peça icònica en el conjunt del Véneto ofereix un perfil reconeixedor en una extensió territorial d’edificació de baixa altura, que juga amb la boira i la llum d’aquesta zona de l’Adriàtic i es constitueix en l’argument principal d’un nou sistema urbà amb vocació de centralitat.

 

Exposicions

2012

  • “OAB – OFFICE OF ARCHITECTURE IN BARCELONA”. Hall de la UEM. Madrid.


Direcció:

Related Projects