Casa Tangram a Angelo Drive, Beverly Hills


2010-2019 | Estats Units | Habitatge unifamiliar

Casa Tangram a Angelo Drive, Beverly Hills

La casa Tangram és un trencaclosques que consisteix en set figures planes, anomenades tans. El principal objectiu és, en unir aquestes set figures a través d’un contorn o silueta, crear una forma especifica sense que les figures s’interceptin.

La relació entre el trencaclosques i el nostre projecte ha esdevingut casual, però amb un abast molt significatiu. El nostre propòsit de simplificar el projecte destacant-ne els aspectes més importants ens va portar a relacionar el projecte amb aquesta brillant, però alhora simple, idea del joc de trencaclosques, que ens permet representar múltiples formes des del punt de partida.

Tangram utilitza set figures geomètriques i amb cadascuna d’elles podem crear múltiples possibilitats. El nostre projecte va començar amb unes premisses molt clares des del primer dia, com ara la relació natural amb el paisatge existent, una perfecta organització del programa arquitectònic i un objecte bellament acabat, dissenyat per ser vist des de diferents llocs.

Sempre hem volgut convertir aquests tres temes principals en una solució molt clara i potent, prenent com a creença fonamental la força d’abstracció en l’arquitectura.

Volíem simplificar la forma mentre transmetíem aquests conceptes importants amb formes geomètriques. Aquest tipus de lògica i pensament està ben relacionat amb l’abstracció, el rigor i l’austeritat que s’han utilitzat en l’arquitectura moderna al llarg del segle XX, de la qual Califòrnia n’és un magnífic epicentre.

MODERNISME REDESCOBERT 

El 1950, el fotògraf Julius Schulman va fer un viatge analític i exhaustiu a través de les cases més rellevants de la costa de Califòrnia. Totes les seves fotografies van ser publicades en una trilogia que va ajudar les futures generacions a entendre la transcendència del treball fet per arquitectes durant els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial a Califòrnia. Arquitectes com Richard Neutra, Craig Elwood, Charles i Ray Eames, Pierre Koening, etc., van dissenyar algunes de les més famoses «Case Study Houses». És important donar un cop d’ull a aquest magnífic període a Califòrnia quan, després de la Segona Guerra Mundial, arquitectes de tot Europa van començar a dissenyar i construir cases unifamiliars per a famílies adinerades. Aquest moment històric va portar molts arquitectes a treballar en un caràcter i estil específic, inspirat principalment en les grans figures del moviment modern, però sempre amb un nou corrent i una nova personalitat americana.

És el nostre objectiu retornar a l’essència d’aquest període tan increïble, però amb un enfocament i un esperit contemporani. Volem presentar aquesta estructura atemporal com a una forma presa de patrons geomètrics. Una forma que pugui ser utilitzada en el present i cinquanta anys després. «Mirant cap al passat per projectar el futur» mirem de portar de tornada aquest esperit, per així, obtenir un modernisme nou i reinventat.

ESTRATÈGIA TOPOGRAFIA

La casa, ubicada a la part superior de la cresta del turó, segueix el paisatge adjacent i s’hi adapta. La topografia general de la zona ens dona un avantatge per endavant. No és difícil observar que l’assentament urbà treballa mitjançant la millora de les característiques de la muntanya, localitzant les luxoses cases unifamiliars a les vores dels turons. Sembla obvi adoptar aquesta estratègia perquè les cases tinguin vistes privilegiades i llum natural tot el dia.

En el nostre cas particular la casa treballa de manera especial al costat est, no obstant això hi ha una cresta més alta que la nostra, al costat oest, que genera una condició lleugerament nociva en aquell costat, ja que, en conseqüència, no tenim tan bones vistes a l’oest i, a més, hem de preservar la privadesa i evitar ser vistos des de dalt. La casa inicialment pren en consideració aquesta premissa, de manera que la primera decisió és localitzar les àrees de servei a la part menys privilegiada de la casa, al costat oest.

VISTES I ORIENTACIÓ

Configurem la casa perquè es pugui gaudir, tant com sigui possible, de les vistes i, alhora, de la millor orientació i llum natural possibles. Tal com s’ha esmentat anteriorment, les vistes i l’orientació més privilegiades van d’est a sud-oest. Aquests són els fonaments principals en configurar el programa arquitectònic quant a l’orientació:

– Est i sud-est: l’alba i la llum matinal són ideals per a les recambres.

– Est, sud-est i sud (fins i tot una petita porció de la llum del nord): a les recambres principals.

– Sud-est, sud i oest: per a les àrees comunes, sala, menjador, etc.

– Sud-oest: és també ideal per al menjador, on es pot veure el capvespre, la ciutat a la llunyania, i potser també una mica de l’oceà.

– Les vistes menys privilegiades del sud-oest es destinen a la cuina. El nostre desig és tenir arbres que es puguin veure per les finestres, així com també tenir vistes de la ciutat a la llunyania. Considerem que aquestes són les vistes menys atractives.
– El costat oest està destinat a les àrees de servei, on els membres del personal poden tenir el seu propi espai.

TERRENY
Sabem que aquest és un tema sensible quant al temps i el pressupost. És per això que posem especial atenció a disminuir al màxim l’excavació i les modificacions del terreny. Ens assegurem que amb aquesta solució hi ha molt poques modificacions a fer, però que són necessàries per contrarestar algunes àrees topogràfiques febles. Ens vam adonar que avui dia el camí que va des de l’entrada de la parcel·la fins al primer nivell necessita descendir uns vuit metres, la qual cosa vol dir que actualment hi ha un pendent del 18%. Creiem que seria beneficiós per a una propietat de luxe fer disminuir aquest pendent una mica. És per això que proposem utilitzar terra excavada a baix per elevar l’altiplà d’entrada uns 60 centímetres. És un lleuger moviment de terra, fàcil de fer, però marcarà una diferència, ja que la rampa disminuirà, almenys la part final de la carretera d’entrada, i serà un pendent menys agressiu, de vora el 15%. A més, aquests 60 centímetres d’elevació faran que sigui més fàcil construir i que hi hagi menys excavació en el nivell inferior, cosa que ajuda a emergir una mica més els arbres per obtenir millors vistes de la ciutat.

CIRCULACIÓ 
Pel que fa a la circulació dels vianants i dels vehicles dins de la parcel·la, no s’han introduït canvis importants. Hem respectat tots els camins preexistents en el terreny. Això també és important per evitar costos addicionals.

PROGRAMA GENERAL

La casa s’adapta a les plataformes del terreny preexistents, i està conformada per dos nivells connectats per una escala principal, dues de secundàries i un elevador. Tots dos nivells estan dividits en tres àrees principals que miren de respondre no solament a la circulació i la funcionalitat dels espais, sinó també a l’estudi de la llum natural i de les vistes. Per tant:

  • Una ala privada, orientada cap a l’est i sud-est, amb llum matinal i vistes de tota la ciutat. Aquí es troba la recambra principal (a nivell de l’entrada) i les recambres d’hostes (al nivell del jardí).
  • Una ala pública orientada cap al sud i sud-est, amb llum natural i vistes cap al paisatge. Aquí trobem el vestíbul de l’entrada, la biblioteca/oficina, la sala (a la part superior/mezzanine), el gimnàs, el cinema i l’àrea de jocs.
  • Una ala de servei orientada cap a l’oest i amb les pitjors vistes i il·luminació, a causa al turó veí. Inclou la cuina, magatzems, cambra de seguretat, etc.

Totes les habitacions orientades d’est a sud-est tenen una terrassa adjacent que no només afegeix un valor extra a l’espai, sinó que també ajuda a protegir l’interior de la radiació solar excessiva. En el nivell superior aquestes terrasses tenen 2,25 metres de profunditat mínima, mentre que en el nivell del jardí la profunditat s’incrementa a un mínim de 3,15 metres.

NIVELL D’ENTRADA

El nivell d’entrada, tal com s’ha esmentat anteriorment, està dividit en tres ales diferents, cadascuna orientada de la manera més adequada d’acord amb els espais i les necessitats. La circulació entre cadascuna de les àrees principals va ser estudiada amb deteniment per a cada tipus de possibles usuaris (amos, família, hostes, personal…). Hi ha tres accessos a la casa en el nivell superior, una per a cadascuna de les àrees. En primer lloc, una entrada principal està estratègicament ubicada al centre de l’ala pública, que té una vista general de la sala i també una vistes de la ciutat a través de la façana de vidre. Des d’aquest punt, tant l’amo com l’hoste poden anar ràpidament cap als espais principals d’aquest pis, com ara la sala, el menjador, el bar, l’oficina/biblioteca, però també poden accedir al nivell inferior a través de l’escala principal. En segon lloc, hi ha un accés directe des de l’aparcament, que va fins a l’ala privada. Això permet que els amos puguin accedir a la recambra principal sense la necessitat de passar per les àrees socials. Finalment, hi ha un àrea coberta que permet al personal un accés directe des de —i cap a— les àrees de servei, com la cuina, el magatzem i la bugaderia.

Addicionalment a la divisió de la casa en aquestes tres ales diferenciades, cadascuna està subdividida en diferents àrees amb la finalitat de crear atmosferes adequades per a les seves funcions i activitats. Com a resultat, la sala d’estar principal té àrees més acollidores, com la xemeneia o el saló de piano —tots dos amb un sostre inferior—, i espais més grans, com el menjador o la sala d’estar, amb unes extraordinàries vistes de la ciutat. Una illa enmig d’aquest gran espai acull una oficina/biblioteca sobre la qual podem trobar un nivell d’altell, que pot funcionar com una sala comuna més privada i com una balconada amb les millors vistes de la casa. També se’n pot dir sala de TV per a la família. Aquesta mateixa illa inclou l’elevador que connecta tots dos nivells i un petit lavabo per a les visites. De manera similar, la recambra principal també està subdividida en tres àrees diferents i una terrassa, les quals són: un walking closet, una recambra completa, xemeneia i un lavabo totalment equipat.

NIVELL DE JARDÍ

El nivell del jardí segueix la mateixa configuració que el nivell superior: tres àrees principals (privada, pública i de servei) amb connexions i circulacions entre elles perfectament estudiades. Cadascuna d’aquestes àrees té una relació amb el nivell d’entrada a través d’una escala que va ser dissenyada específicament per a aquest propòsit. Per tant, l’àrea pública de la part superior està connectada a través d’aquesta escala escultural —i elevador— al nivell inferior. En aquest nivell hi ha també el gimnàs, el saló de jocs, la cava i el cinema. També, des de l’àrea privada en el nivell superior, hi ha una escala privada que connecta ràpidament l’aparcament i la recambra principal amb el gimnàs i la recambra d’hostes en el nivell inferior. Finalment, hi ha una escala discreta a l’àrea de servei que ajuda el personal a desplaçar-se entre el nivell superior i el nivell de jardí.

Cada àrea, com en el nivell d’entrada, està subdividida en diferents zones. Per tant, l’àrea pública conté un cinema per a vint persones, una cava amb capacitat per a 5.100 ampolles i una taula per fer tasts de vins, un saló comú i una zona d’oci amb taules de billar i de pòquer. També en aquesta àrea, però relativament a prop de l’àrea privada i la piscina coberta, podem trobar un gimnàs totalment equipat, inclús amb vestidors i sauna. L’àrea privada consisteix en tres recambres per a hostes, cadascuna de les quals té una connexió directa a una terrassa exterior i al jardí. Finalment, l’àrea de servei està dividida en espais de magatzems, seguretat i cuina.

En aquest nivell també prenem en consideració alguns espais per a les cambres de màquines i manteniment (MEP). Sota l’aparcament hi ha un espai exclusiu per a la sala de màquines, connectada al nivell superior a través d’una escala circular i una doble altura. Hi ha una cambra més petita d’instal·lacions a l’ala de serveis, a l’àrea de magatzems i seguretat.

CONSTRUCCIÓ
En primer lloc ens agradaria comentar que no és una edificació complexa en termes de construcció. El nivell inferior pot ser construït fàcilment amb tècniques convencionals, amb columnes d’acer o de formigó, o fins i tot amb murs carregadors, si es preferís. El nivell inferior no té complicacions majors en termes d’estructura, ja que n’hi ha diverses i també hi ha moltes opcions d’implementar estructures que protegeixin l’element de tremolors. Pel que fa al nivell superior també pensem que no és gens complicat de construir, ja que només hi ha un sostre prim i lleuger. En construir només dos nivells evitem molts problemes de càrrega, etc., que sí que els tindríem si féssim més de 2 nivells.

ESTRUCTURA
Proposem una estructura mixta de columnes i bigues d’acer, i murs i bigues carregadores. Els murs contribuiran a estabilitzar-la horitzontalment a causa de les condicions sísmiques de la zona de Los Angeles, Califòrnia. Estem segurs que no hi haurà grans problemes per construir aquesta casa, i estaríem encantats, si guanyem, d’oferir al client un informe estructural de preanàlisi en què s’hi exposarà l’estratègia principal adoptada.

MATERIALITAT

COBERTA
Estèticament parlant, la coberta podria entendre’s com la cinquena façana de l’edificació. Una, que serà vista des de dalt, en arribar a la casa, però també una que serà vista des de la distància. El nostre objectiu és aconseguir una estructura molt prima i lleugera que cobrirà tota la petjada de la casa. El detall de la construcció seria simple, un sostre adequadament aïllat, cobert per una coberta d’acer o d’alumini (tipus Kalzip), un sostre lleuger, que és fàcil i ràpid de construir, airejat i amb necessitats de manteniment baixes.

La idea principal és tenir un sol pla amb només dos canals que no només dibuixin simbòlicament els límits entre les tres àrees principals, sinó que també ajudin a connectar l’aigua —la longitud del sostre és el més important— i recollir les diferents xemeneies d’escapament. Això ens permet tenir tres superfícies de metall completament netes i ordenades.

A l’interior, com es mostra en el nostre render, suggerim deixar l’estructura aparent i convertir, així, l’edifici en un edifici honest que mostri la seva estructura i la seva relació amb els principis del moviment modern. No obstant això, si el propietari final ho desitgés, l’OAB podria dissenyar una coberta suspesa més sofisticada, en la qual les matèries primeres no fossin vistes. En aquest cas, belles peces de fusta i una il·luminació especifica conformarien un sostre suspès d’alta gamma que cobriria tot l’espai.

PAISATGISME

ENTRADA
Imaginem l’espai de l’entrada com un accés formidable, digne de la casa que estem dissenyant. En apropar-se a la casa a través de la rampa que ve d’Angelo Road es podran apreciar magnífiques vistes de la ciutat. Al mateix temps, la geometria de la casa es començarà a mostrar lentament, tot definint la plaça d’entrada.

Una plaça acuradament dissenyada com un espai destacat, fet de pedra i dominat per un arbre esplèndid.

PISCINA
Ens agradaria presentar aquesta radical —i alhora simple— forma per a la piscina. Aquesta forma pura es projectaria des del terreny cap a l’horitzó, creant una bella i escultural piscina en cantiliver.

La piscina que es proposa té les dimensions suficients per fer-ne una de perfecta, de 25 metres (la meitat d’una piscina olímpica). Però, tot i així, es proposa minimitzar-ne la grandària a través de les formes punxegudes dels extrems de la piscina.

PAVELLÓ D’HOSTES

Deixem la possibilitat d’introduir un edifici secundari petit a la part inferior del terreny que faria de pavelló d’hostes o també de pavelló multiusos. Aquest nivell podria entendre’s com un hipogeu. Un àrea encantadora al mig del terreny per a hostes especials, festes i reunions, i que estaria a punt per ser desenvolupada en la següent etapa de disseny.



Direcció:

Related Projects