Cases a un bosc


Cases a un bosc

Tretze anys després d’haver projectat un conjunt residencial a Sant Just Desvern em trobo amb el mateix emplaçament i un programa similar, un altre conjunt d’habitatges, però amb llargs anys d’experiència professional entre ambdues actuacions.

Analitzant avui el projecte realitzat a principi de la dècada dels anys setanta observo amb complaença com aquells edificis escalonats contra la pendent de la muntanya -que foren projectats amb la vista posada a Coderch, per a mi l’últim gran mestre, i que foren construïts amb maons artesanals, fusta de melis i espectaculars xemeneies de ferro negre que sorgeixen entre el pins- aguanten bé el pas del temps.

Les plantes, que han anat cobrint les façanes escalonades com una prolongació del jardí,  juntament amb la noblesa dels materials utilitzats, han contribuït al manteniment  d’aquest bon aspecte al llarg del temps.

El nou projecte consistia en ubicar en el bosc adjacent dos grups d’edificació, deixant una massa arbòria entre els dos, adaptant tot el conjunt a la forta pendent del terreny, amb un únic accés a la cota més baixa de la finca i seguint en línies generals la pauta marcada per la primera intervenció.

A la part inferior de la finca es situen sis habitatges adossats amb jardins privats i desenvolupats en tres plantes d’alçada.

En projectar aquest grup d’habitatges s’ha tingut en compte fonamentalment dos aspectes: el primer fa referència a la seva formalització i imatge exterior i, el segon, amb l’ organització interior i la seva proposició tipològica.

Respecte al primer punt s’ha tractat el conjunt de les sis cases en filera com un únic edifici i no individualitzant cada habitatge. Per això la construcció de les façanes s’ha portat a terme d’una manera unitària, composant-les en una alternança de buits i plens. A més, s’ha otorgat una especial importància a les façanes laterals, en especial a la del costat de l’entrada al conjunt per ponent, que consisteix en un mur plegat de maons que juga amb la llum i les ombres.

Les grans obertures de la façana frontal apareixen entre el pins, relacionant la casa amb el jardí privat i permetent àmplies les visuals sobre altres jardins existents i el mar.

Les obertures de la façana posterior es tanquen sobre el bosc que conté un conjunt de murs escalonats de pedra seca que constitueix el jardí en pendent.

La gran coberta unitària  i la barbacana en volada desplaçada ajuden a accentuar aquesta idea d’edifici compacte i unitari.

En referència al segon aspecte que s’ha tingut en compte en projectar aquests habitatges ha estat el de la seva organització interna. A diferència de com habitualment es realitza -amb una escala central que connecta les diferents plantes mitjançant un joc de tres escales creuades que recorren l’edifici longitudinalment i transversalment i, recolzant-se en espais a doble altura- es va connectant i relacionant les diferents zones de la casa per aconseguir una major riquesa espacial i de llum interior.

Així mateix, el joc del doble espai permet privatitzar l’ús dels jardins individuals en eliminar les vistes sobre els jardins adjacents.

Respecte al programa; en els dos nivells inferiors es situa el garatge, serveis, cuina-menjador i sales d’estar i en els nivells alts els dormitoris i un espai polivalent sota la coberta.

El joc d’escales i els espais a doble altura ha permès diverses variants de distribució interior.

A la part alta de la finca prop de la carena de la muntanya es localitza un edifici més reduït de tres plantes d’uns 300 m2 cada una entre un bosc de pins i garrofers.

L’accés a aquest edifici es realitza a través d’un túnel sota el jardí, que condueix a la planta d’aparcament i serveis comunitaris, o bé, a través del jardí per un petit sender junt al mur de pedra flanquejat per magnòlies i baladres que condueix fins al volum cilíndric de l’entrada.

Els aspectes que han prevalgut en projectar aquest edifici han estat els següents:

1) Aconseguir una bona relació amb l’espai exterior on les obertures van adoptant solucions diferents en funció de l’ús i de les condicions de l’entorn. Així, les sales d’estar s’obren a les grans terrasses amb marquesines i pèrgoles a la façana sud, la torre de vidre en vorada des d’ on es visualitzen els jardins antics, l’obertura en forma de gran finestral que agrupen els dormitoris dels nens sobre el jardí posterior, el mur cortina de la biblioteca sobre el bosc, la finestra enfocant al paisatge del final de corredor i les finestretes pautades de la zona de servei o les bretxes obertes entre els murs sobre visuals específiques. Totes elles contribueixen a aconseguir una bona relació de les diferents zones amb el lloc.

2) Aconseguir una organització complexa des de la simplicitat del traçat de la planta de l’habitatge, en la que els espais es van sobreposant amb fluïdesa seguint l’ordre de l’estructura.

3) Posar èmfasi en la construcció en base a làmines de tancament de maó artesanal que, en interrompre’s, permet radiografiar la construcció mixta de pilars metàl·lics i lloses de formigó amb aspectes parcials com la utilització de nusos rígids, articulats, de recolzament simple o en volada per al sosteniment de la façana frontal.

4) Finalment, la utilització de materials nobles com la pedra de nicorella pròpia del lloc, els maons manuals “maonets”, el formigó vist, la fusta de teka, l’acer i el vidre hauran de contribuir a la desitjada integració amb el context i al bon aspecte del pas del temps que esmentava al principi.



Direcció:

Related Projects